Bon dia.
Benvinguts i benvingudes totes i tots. Gràcies per fer un espai en la seua agenda.
Hui, 25 d’abril, ens tornem a reunir al Palau dels Borja per celebrar el dia de les Corts Valencianes.
La batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 s’ha convertit en el nostre imaginari col·lectiu en una derrota per al poble valencià, més enllà de la seua interpretació formal històrica.
Va ser una batalla entre els partidaris de les cases d’Àustria i Borbó per la corona d’Espanya, que decidia a més del control del Regne de València un episodi més d’una guerra europea que va acabar amb el Tractat d’Utrecht de 1711.
¿Per què d’aquella batalla s’ha conformat un imaginari de derrota per al poble valencià?
¿Per què el 25 d’abril s’ha configurat com un dia de reivindicació i constitueix un dia d’afirmació valenciana després de més de tres-cents anys?
Vull pensar perquè amb el conegut com a Decret de Nova Planta, els guanyadors varen derogar els Furs del Regne, el nostre dret civil, imposaren la unificació de costums i lleis a les de Castella i buscaren de manera infructuosa l’assimilació cultural i lingüística de la població. Volgueren extingir la nostra personalitat com a poble.
Per això, les Corts representen eixe esperit de resistència i voluntat de ser valencians en el segle XXI.
Ací es defensa el nostre Estatut, es fan i aproven lleis pròpies i es treballa dia a dia en la defensa de la nostra personalitat política i cultural.
A Les Corts, com diu l’Estatut valencià al seu article 21, recau la representació del poble valencià.
L’article 22, evidencia que no hi ha política valenciana sense el concurs de les nostres Corts: Entre les seues funcions es troben l’elecció de la Presidència de la Generalitat, el control permanent del seu Consell que pot ser revocat per moció de censura, l’aprovació dels pressuposts, lleis i normes, les relacions amb el Congrés i Senat… De les Corts naix tota la nostra política real. La política valenciana.
Enguany, commemorem els quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques que serviren per a constituir les Corts Valencianes modernes que tanquen ara, amb les eleccions de 28 de maig, la seua desena legislatura. Ja en són deu les legislatures de les Corts, probablement uns dels períodes més estables i prolífics de la seua història.
Hui toca, fer un balanç sobre l’estat de la qüestió, l’estat de salut de la democràcia valenciana i si hem avançat en allò que vàrem perdre en Almansa, els nostres Furs i la capacitat d’auto governar-nos i de la projecció en el temps del poble valencià com a subjecte polític i realitat cultural diferenciada.
Com bé ha explicat l’Honrat Lletrat Major de les Corts, En Francisco Visiedo, l’activitat parlamentària ha estat important en estos darrers quatre anys, malgrat la formidable emergència sanitària que ens afectà com a tota a humanitat: la pandèmia de la covid-19 que va començar en març de 2020, quan encara no portàvem ni un any de legislatura.
Agraïsc el treball diari i esforç de tot el personal de Les Corts i el de les empreses auxiliars que treballen en esta casa. També a la nostra Policia Autonòmica que s’encarrega de la seguretat. Servidors i servidores de la cosa pública que fan possible que el legislatiu faça correctament el seu treball pel bé de la societat valenciana.
Agrair als qui continuen i als jubilats i jubilades, que en esta legislatura també s’han retirat. Ens trobem en un intens procés de renovació després de quaranta anys de funcionament, amb les oposicions, per garantir l’estabilitat, la millora en la qualitat professional, la creació de noves places com demana el nostre temps tecnològic. Aconseguir la continuïtat de les Corts Valencianes com un parlament de referència a l’Estat i a Europa.
Als companys i companyes d’hemicicle d’estos quatre anys, diputats i diputades, síndics i síndiques presents i d’altres que ho han deixat. Des de les diferències i des de l’estima, moltes gràcies per la seua contribució. De tot cor, a totes i tots.
Agraïment especial als meus companys i companyes de la Mesa de les Corts, que per segona legislatura ha estat conformada per cinc opcions polítiques diferents i ha portat el govern de la casa des del diàleg i el debat quan ha calgut. Cal remarcar que el 99% de les votacions han estat per unanimitat. Gràcies, Maria Josep, Jorge, Luis i Cristina. Hem fet un bon treball.
Durant la present legislatura, l’activitat no ha cessat ni en temps de pandèmia ni ara, amb un procés electoral en marxa. Demà, de fet, tindrem la Diputació Permanent.
Estes setmanes, Les Corts també acullen la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana, òrgan de notable responsabilitat per garantir el bon funcionament del procés democràtic que té en el dia 28 de maig la fita més important.
Tanquem la desena legislatura. Són quaranta anys d’autogovern que emmarquen l’etapa de major benestar del poble valencià. La de major cohesió social i millora econòmica que mai ha tingut el nostre poble.
Amb tots els pros i contres, hem sabut construir les majors quotes de llibertat i progrés socials. Sempre hi ha espais de millora, però ens podem sentir ben orgullosos de la nostra sanitat, de l’educació, dels nostres serveis socials, de la promoció econòmica, de la gestió de la nostra hisenda, de la nostra administració de justícia, del sistema universitari i investigador, de tants i tants àmbits de les nostres competències.
Vull agrair la col·laboració de les conselleries i els seus equips, al govern, per la col·laboració en matèria de respostes parlamentàries o enviament de documentació per a diputades i diputats. I fer una menció especial de la nostra relació amb la Presidència de la Generalitat i amb el President Ximo Puig. Per la consideració i el respecte a les Corts i com ho ha implementat en la resta del Consell.
Reivindique el treball de les Corts en estos quatre anys i la seua contribució al progrés econòmic i social, fent un gran treball, com dic sempre en acabar els plens.
Ho dic conscientment i així quedarà escrit a les actes, hem fet un bon treball.
Cadascú des de la seua funció, totes i tots els parlamentaris han fet un bon treball, defensant esta institució com a instrument fonamental per a la democràcia valenciana i com he intentat explicar, per a la projecció en el temps del poble valencià.
Les Corts aporten debat, rigor, estabilitat i aproven normes, ampliant els drets i llibertats que emmarquen el nostre esdevenir col·lectiu. També fent la funció de control del poder executiu i creant un clima favorable al bon parlamentarisme, garantint un funcionament correcte de les institucions.
Durant esta legislatura i l’anterior no ha estat expulsat ningú de l’hemicicle, molt poques les cridades a l’ordre. Han visitat les Corts grups i persones de totes les orientacions polítiques, s’ha tramitat tot allò que han demanat les diputades i diputats per al control del govern. Les Corts són ara, més que mai, la gran casa de la política valenciana, en majúscules. Per Les Corts han passat associacions, entitats i s’han celebrat actes que fan millor la nostra vida col·lectiva i són la necessària societat civil valenciana. Des de les entitats que treballen per la plena inclusió, passant per les de suport d’associacions de suport a pacients de diferents malalties que necessiten altaveu mediàtic. Des d’Algemesí al Misteri d’Elx, passant per Oriola i les oliveres mil·lenàries del Baix Maestrat o les terres de l’altiplà de Requena-Utiel. Són centenars d’actes, d’agenda pública, on hi ha presència d’una institució que necessita projectar-se més a la societat valenciana.
Ens han visitat totes les persones que ho han sol·licitat a la Presidència o a qualsevol grup o diputada.
Hem connectat la nostra cambra amb les institucions europees. Amb la direcció del grup de treball de diversitat cultural i lingüística a la CALRE (Conferència d’Assemblees Legislatives de les Regions Europees) per a la qual vaig ser triat entre les presidències dels parlaments regionals existents a Europa.
En el 2019, al discurs d’inici de la legislatura enunciava alguns compromisos objectius per millorar Les Corts del nostre temps: continuar acostant Les Corts a la societat, fent-la més propera, donant a conèixer les nostres funcions. Obrir més les portes de bat a bat a tots els col·lectius, a tots els representants de la societat civil, especialment a les entitats del tercer sector per fer-les més visibles, inclusives, accessibles. Aconseguir que Les Corts siguem exemple de bones pràctiques, en qüestió d’inclusió, d’accessibilitat, d’estalvi energètic, de reciclatge i de protecció mediambiental.
Tenim un hemicicle totalment accessible (també el faristol adaptable i accessible a les senyories diputades amb capacitats diverses), tot un símbol.
Contractem energies verdes, hem fet una auditoria energètica per millorar el consum i reduir-lo… El treball del personal de la cambra en eixos aspectes ha estat exemplar i vull agrair-ho públicament hui.
Crec que en la casa hi ha una cultura d’esperit de millora i exemple que serà sostenible en el temps. L’hem dotat d’una identitat pròpia: la de voler liderar de manera exemplar la implementació de les normes que dictem ací per a la societat valenciana per acords o lleis. I dotar-la dels mitjans més moderns de treball i atenció ciutadana amb una forta inversió en la digitalització.
Exemplaritat també en l’ús dels recursos públics. En tots eixos camps hem avançat, fins i tot en atendre la demanda de plena transparència en l’ús dels recursos dels grups parlamentaris. De la mateixa manera que són públics tots els diners gastats per la presidència o qualsevol departament de la cambra, també són públiques les justificacions dels recursos destinats als grups. Totes les despeses de les Corts a l’abast de la ciutadania des de la pagina web departament a departament, factura a factura, euro a euro.
En els darrers anys hem treballat amb discreció per recuperar la memòria documental del període més ampli i fecund de l’autogovern dels valencians. Des de la creació de les Corts el 1261 fins a la seua derogació a 1707. L’any 2018 vam acordar amb les rectores de les universitats públiques enllestir un projecte necessari, les ACTA CURIARUM REGNI VALENTIAE, és a dir, l’edició i transcripció de les actes de les Corts Valencianes de tota la seua història.
Hem adjudicat dotze períodes per a la seua publicació i així qualsevol podrà accedir-hi a les actes de les nostres Corts des de la seua fundació fins a l’última que s’haja produït en l’actualitat per estudiar-les o simplement llegir-les. Pocs països poden exhibir eixe passat i hem deixat en marxa un dels projectes dels quals ens sentim més orgullosos.
També en esta desena legislatura un dels principals propòsits ha estat convertir la institució en un espai de proximitat, de quilòmetre zero a totes aquelles persones que han volgut expressar-se i vindre a demanar a esta presidència o als grups ser escoltats.
Mostrar a tot aquell col·lectiu o persona el funcionament de la Cambra on resideix la voluntat del poble valencià ha estat una de les prioritats en este mandat. I malgrat les restriccions per la pandèmia, ens han visitat en esta legislatura milers de persones.
Les Corts, el parlament, és el temple de la paraula, el lloc on l’ús de la paraula és fonamental per a debatre i solucionar conflictes. Tristament, en altres llocs no s’entén així i hem assistit en esta legislatura un altre fet lamentable i condemnable: la invasió russa d’Ucraïna. Nosaltres, vàrem ser el primer parlament a condemnar l’agressió i demanar la fi pacífica i la convivència útil.
L’any passat donàrem l’Alta Distinció Francesc de Vinatea al poble ucraïnés pel seu exemple. Com altres premis que hem donat, com el Guillem Agulló: sempre amb la tolerància, la democràcia i la pau per davant.
Recorde les distincions de la legislatura. El premi Vinatea per al poble d’Ucraïna, com els hem dit, en 2022. En 2021, el guardó fou per a la Fundació Fisabio, per la seua resposta a la covid-19.
El guardó Guillem Agulló fou en 2022 per a Guus Hiddink i per al professor Miquel Álvarez. En 2021, per a les fiscalies contra els delictes d’odi de la Comunitat Valenciana.
A 2020, amb motiu de la pandèmia no es varen atorgar distincions i enguany tampoc ho farem per ser any electoral.
En estos anys, hem atès els ens estatutaris i organismes que han de rendir comptes al parlament. Ens hem coordinat de manera cordial per rebre les seues les memòries i informes amb el Comitè Econòmic i Social, la Sindicatura de Greuges, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Sindicatura de Comptes, l’Agència Valenciana Antifrau, el Consell Jurídic Consultiu o el Consell Valencià de Cultura.
Entre els acords parlamentaris voldria destacar L’ACORD PER A LA RECONSTRUCCIÓ SOCIAL, econòmica i sanitària, per combatre els efectes de la pandèmia de COVID-19 i signat ací, el 19 d’agost de 2020. Un pacte històric aprovat per una àmplia majoria de les Corts, amb la participació i suport entusiasta de la societat civil, de centenars d’agents socials. Un acord que ha estat pioner entre els parlaments autonòmics, un exemple d’unitat i de generositat dels parlamentaris, que ha marcat com un full de ruta estratègic per al poder executiu.
En moments crítics com els que vàrem viure en 2020, la intel·ligència col·lectiva i el trellat són fonamentals. I la societat valenciana ha respost millor que d’altres. I així ho deixàrem palés un sis d’agost de l’any 2020, després d’un intens treball de la comissió creada per a eixe acord.
També hi ha hagut altres actes d’extraordinari interés com ara la TROBADA DE REPRESENTANTS A CORTS GENERAL I CORTS VALENCIANES, el 3 de juny del 2022, on les Corts apostà per la coordinació i la defensa unitària d’allò que es coneix com a agenda valenciana.
Les valencianes i els valencians feia molts anys que no havíem assolit un grau tan alt de coordinació i defensa unitària del que s’ha anomenat l’agenda valenciana. Un altre marc conceptual que hem creat, la necessitat de reformar el sistema de finançament amb urgència o la discriminació secular de la nostra autonomia en matèria d’inversions de l’Estat. Un marc que ja és transversal entre la societat valenciana. I això no és cap solució al problema real, però és el millor dels principis.
És acceptat de manera comuna que sense suficiència financera no hi ha autonomia política. Perquè sense un pressupost suficient a més de no poder atendre les necessitats no podem legislar de manera autònoma i fer polítiques en clau valenciana.
El que està en joc, a més del finançament suficient i equitatiu, el principi d’igualtat de tracte, el que ens juguem, és el nostre autogovern. El deute històric, el deute públic impropi derivat de tants anys d’infrafinançament, amenaça la supervivència de la Generalitat, la sostenibilitat dels serveis públics essencials, els nostres drets i llibertats com a poble, el nostre autogovern.
Francesc Eiximenis, que fou conseller dels Jurats de la ciutat de València en el segle XIV, apel·lava a la responsabilitat de “la gent honrada que procura la decència, la justícia i la igualtat, objectiu general dels regidors i servidors públics”, perquè tenim la capacitat i l’oportunitat de procurar la convivència harmoniosa, cooperativa, entesa com “a negociació entre diferents”, entre “gents honrades”.
En el text clàssic, massa poc conegut, però clau en les ciències polítiques, LO REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA, Eiximenis esbossaria la primera expressió del que s’ha anomenat el pactisme, tant estès i practicat secularment pels valencians. Es tracta d’un compendi de regles del bon govern, com ara la llibertat entesa com a responsabilitat en l’esfera pública, la d’observar la llei i la justícia com a fonts de sobirania, la de la Res pública com a cosa comuna i, finalment, la de la virtut, com a pràctica i valor substancial de la filosofia política.
Per això, cal reivindicar l’esperit d’Eiximenis: decència, justícia, igualtat, negociació i acords per procurar eixa convivència harmoniosa entre les valencianes i valencians.
Demostrem que podem entendre’ns quan hi ha una situació propícia perquè tenim la voluntat de trobar una solució als nostres problemes.
Necessitem estabilitat econòmica, estabilitat política i voluntat per a “pactar la solució valenciana”. Estes Corts no poden ser un lloc per a produir productes de màrqueting polític en la lluita política i partidista. No som un plató de televisió. És on recau la nostra sobirania i la responsabilitat ha de presidir la seua activitat. Com tampoc seria lícit que les volgueren ocupar persones que pensen en la seua destrucció o eliminació per una qüestió d’arquitectura institucional que no és ni pot ser la nostra, la de valencianes i valencians. Seria antihistòric i antivalencià.
Nosaltres, èticament hem de defensar el futur del poble valencià, de la identitat valenciana. Ni podem ni hem de voler imposar res a ningú, però tampoc podem permetre que ningú ens impedisca res.
Sense imposicions externes, des de la bilateralitat asimètrica si cal amb l’Estat, des de la necessària confiança recíproca, des de la lleialtat i el respecte mutu i des del compromís institucional que no té més objectiu que els valencians i valencianes siguen els amos del seu propi destí.
Exigim finançament per governar i per legislar i practicar la nostra autonomia i autogovern. I eixe és un compromís que hem de prendre totes i tots, estiga cadascú on estiga. Hui ací, en esta sala hi ha moltes persones que estan exercint i exerciran responsabilitats importants en l’administració pública o privada. I els demane a exercir de valencianes i valencians sempre i on estiguen. I també la del diàleg amb totes les persones per millorar la vida de valencianes i valencians.
Quan has estat al davant d’una institució com les Corts aprens que la nostra Comunitat, la nostra terra, és més gran d’allò que ens pensem. Que s’ha de cuidar i s’ha de fer respectar més. Demanar respecte és estimar la nostra terra.
Des de fa quaranta anys estem construint en les Corts el nostre País, la nostra Comunitat Valenciana, la nostra pàtria dia a dia.
Sense perdre l’orientació. Reforçant la nostra pàtria, modernitzant-la, construint-la. Fent avançar la nostra societat.
Oferint idees, oportunitats i nous projectes a esta societat. I per a fer-los realitat. L’única forma amb què es pot construir un país és treballant junts dia a dia.
Necessitem de la faena, de l’esforç i de la contribució de tots i totes. Tots som part d’esta societat valenciana que forma part de les regions que estan hui al capdavant del món desenvolupat.
I hem de ser protagonistes.
Les Corts han de continuar escrivint un contracte social per a transformar la nostra realitat. Per a aconseguir progrés i desenvolupament. Per a cohesionar esta societat i per avançar. Per ser lliures i ser valencians.
Moltes gràcies.
