Un any més, les Corts Valencianes han commemorat el seu dia, el 25 d’Abril i ho hem fet lliurant els nostres guardons Guillem Agulló i l’alta distinció Francesc de Vinatea. Compartisc amb vosaltres el discurs institucional.
Senyores i senyors, bon dia.
Les Corts Valencianes, en aquest acte solemne han lliurat l’Alta distinció Francesc de Vinatea al poble d’Ucraïna, víctima d’una invasió que no té cap justificació. El poble valencià, defensa la pau i la convivència entre els pobles del món i se solidaritza amb una nació que pateix una guerra injusta i il·legal.
També atorguem el Premi Guillem Agulló a En Miquel Àlvarez Dolç, víctima d’uns fets que, per desgràcia, són massa habituals. En aquest cas una agressió homòfoba i amb el guardó reconeixem les persones que treballen en la docència, educant en valors, en la diversitat, en la tolerància, en el respecte i en la convivència pacífica dins d’un marc democràtic.
El Premi Guillem Agulló, enguany també és per a l’ex entrenador del València CF Guus Hiddink, qui fa ara justament 30 anys, amb molta fermesa i valentia va exigir la retirada de la grada de banderes amb simbologia nazi. Un símbol que no cap en una societat democràtica i que, a més, està totalment oposat als valors de la sana competitivitat, l’esforç i el respecte que han d’estar sempre presents al futbol en particular i a l’esport en general.
Si ens fixem, són fets amb una mateixa arrel. Uns, un poble, víctima d’una invasió cruel que tantes morts i patiment està generant i que, malauradament, no té perspectives de finalitzar. Altres, com ara Miquel, víctima d’un delicte d’odi a la diversitat. I Guus Hiddink, que en el moment oportú es va plantar davant l’ús d’un símbol que tant de dolor va provocar al món sencer i a Europa en particular. És aquesta l’actitud cívica que ens cal com a societat. Plantar-nos davant el totalitarisme, l’odi i el feixisme. L’odi pot avançar, no estem lliures de repetir la història.
Per això, com vaig dir l’any passat, hem d’estar alerta. El fet que va denunciar el senyor Hiddink, ara, amb la nova legislació valenciana, és il·legal i s’ha de combatre. Hem de posar mecanismes que eviten donar espai a les posicions antidemocràtiques.
La Unió Europea ha reaccionat amb una sola veu. La solidaritat s’expressa a molts àmbits a favor del poble ucraïnès. Diguem ben fort No a la Guerra i que s’acabe amb la invasió, com vam dir tots a la Declaració Institucional d’aquest parlament. Més Europa. Més Democràcia.
Esperem i desitgem que els esforços de la comunitat internacional, amb les Nacions Unides al capdavant, puguen reconduir la situació. Aconseguir la protecció de les víctimes amb els corredors humanitaris i instaurar un alto el foc efectiu.
El pas següent, la recerca d’un acord que respecte la integritat d’Ucraïna. I en un futur, espere no molt llunyà, puguem vore una Europa més unida, on estiga el poble ucraïnès i també el rus, convivint i cooperant, en pau i llibertat i sense amenaces.
Enguany es compleixen quaranta anys de l’aprovació del nostre Estatut d’Autonomia. Amb aquesta efemèride van cosides deu legislatures de les nostres Corts Valencianes, que ja són també part de la nostra història política recent com a poble. Quatre dècades que han estat molt positives amb avanços i millores notables per al nostre poble.
Fa més de 40 anys, el poble valencià es manifestava per places i carrers reclamant Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Passàrem d’una dictadura a un estat democràtic, amb una Constitució que contemplava el dret a l’autonomia de les “nacionalitats i regions” de l’Estat. En aquell moment es va saber donar una resposta política i institucional a les demandes de la ciutadania.
Un dia com hui, hem de reivindicar les nostres competències, en tantes ocasions impugnades. Posem el cas del DRET CIVIL VALENCIÀ, a l’espera eterna al Congrés, com ho va estar la darrera reforma del nostre Estatut. Les Corts Valencianes van aprovar la reforma per un ampli consens en febrer de 2020. Tenim una oportunitat, si anem tots units, de millorar la Constitució, conjuntament amb l’article 49 que reclamen els col·lectius de la discapacitat. En aquesta reforma puntual s’ha de contemplar la nostra addicional, que ens done la oportunitat de recuperar el nostre dret civil valencià.
Hem viscut una crisi sanitària sense precedents, patim ara les conseqüències de la crisi provocada per la invasió russa a Ucraïna i tenim uns problemes estructurals a resoldre en relació a mons tan sensibles com el del camp o la indústria tradicional, per citar-ne alguns. Però també hem vist, aquest darrer any, dades molt positives en la nostra vida col·lectiva. La pandèmia, gràcies a l’esforç de la nostra societat i la ciència va poc a poc superant-se. Mai estarem prou agraïts a l’esforç dels professionals de la sanitat i el conjunt de persones dels serveis públics essencials.
Hem vist com la recuperació econòmica i social va obrint-se pas, malgrat els efectes de la invasió i les conseqüències inflacionàries. L’economia i la societat valencianes hui som “líders en creació d’ocupació i reducció de l’atur a Espanya”. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el primer trimestre d’aquest any creix de manera notable la contractació indefinida (+66.900 persones) i per contra s’ha reduït la contractació temporal, la qual cosa redueix la precarietat laboral. La població activa valenciana ja suma més de dos milions i mig de persones.
L’anunci de la multinacional Volkswagen a la ciutat de Sagunt és una important notícia que consolida el nostre sector industrial productiu. O les gestions que el Consell ha impulsat per exigir el tractament en fred dels productes agrícoles africans davant l’Agència Europea de Seguretat Alimentària. O el recent acord sobre el transvasament del Xúquer-Vinalopó. Ara, amb la crisi dels preus de l’energia, poden ser una oportunitat per aprofundir en la transició energètica justa, cap a les energies renovables i aconseguir la sobirania energètica.
Són indicadors que des de la unitat i l’acord podem avançar molt. Donem solucions i esperança al nostre poble.
No ens podem resignar o caure en el desànim. Tampoc en la divisió estèril que no aporta la necessària fortalesa per a aconseguir nous reptes col·lectius. Reflexionem si no caldrà plantejar la reivindicació per un finançament just com una demanda en nom de la democràcia valenciana. Tots sabem, que sense suficiència financera no hi ha autonomia. I sense autonomia guanyaran els qui no la volien. Aquells que l’han perseguida ni l’han volguda mai. I, fins i tot, proposen un model de societat uniformista en el sentit social, cultural i fins i tot de les llibertats personals. En joc, a més del finançament, es troba la democràcia valenciana.
És el moment de trobar respostes a la justa reivindicació d’un finançament just. Continuar exigint l’acompliment dels articles 14 i 156 de la Constitució. Ara tenim una oportunitat. Tinc la confiança que l’Estat i els poders centrals, tindran l’interès d’arreglar un situació injusta que ja dura massa. Necessitem la unitat valenciana per facilitat un acord clau per a la nostra autonomia, és a dir per al nostre benestar. Són 50.000 milions d’euros des de fa 20 anys.
L’última revisió del sistema de finançament de les CCAA, feta a 2009, va empitjorar els ingressos de la nostra Generalitat al no contemplar la nostra població ajustada. S’havia de revisar a l’any 2014, cosa que no es va fer i ens trobem amb un incompliment per part de l’Estat des de fa huit anys. Quan parlem de finançament parlem de les persones que no tenen una metgessa quan toca i esperen una intervenció quirúrgica. O de les xiquetes i els xiquets que han d’estudiar en llocs inadequats. O de la falta de funcionaris a la nostra administració, o les persones dependents o en perill d’exclusió social. O la protecció del nostre medi natural. També parlem de promoure les condicions per fer més competitives i productives les empreses que han de donar riquesa i treball. No parlem d’un tracte just com qui fa comptes, reclamem els recursos per poder atendre les nostres competències.
La Sindicatura de Comptes ha efectuat un informe sobre el deute públic valencià, atenent a la petició que vaig realitzar com a president, en el qual es traslladava una sol·licitud de la Comissió d’Investigació sobre el Deute Públic de la Comunitat Valenciana. El 12 d’abril passat es varen aprovar-les seues conclusions que afirmen que “des de l’inici de l’estat de les autonomies, la Generalitat Valenciana ha patit un dèficit pressupostari estructural, especialment intens a partir de 2009, que ha provocat que siga la comunitat autònoma més endeutada respecte al seu PIB.
Aquest dèficit no ve provocat per efectuar unes despeses superiors a la mitjana autonòmica, sinó per uns ingressos inferiors a aquesta”. Segons l’estimació realitzada en l’informe, amb un finançament autonòmic al nivell que correspondria en proporció a la nostra població ajustada, i amb el respecte a les necessitats estimades pel mateix model vigent, la Generalitat hauria pogut evitar una part molt important del deute acumulat, que s’estima en 53.820 milions en 2021.
En definitiva, el 78% del nostre deute públic, que signifiquen al voltant de 42.000 milions, provenen de la discriminació patida pels governs de l’Estat en matèria de finançament i generen cada dia un cost financer que perjudica la qualitat de vida dels valencians i valencianes.
És un deute insostenible que demana una acció urgent, un sanejament que permeta la prestació dels serveis públics. El caos econòmic que ha generat l’Estat amb un sistema de finançament que s’ha demostrat ineficient i per l’incompliment de la reforma de la LOFCA fa que siga necessària una actuació extraordinària.
Cal exigir una exigir una condonació del deute de la Generalitat Valenciana en mans de l’Estat. És una solució transitòria, mentre s’arriba a un consens polític i territorial sobre la reforma del sistema de finançament de les autonomies.
Es una proposta avalada per experts independents, tècnics d’Hisenda, per les comissions enviades a negociar el nou sistema des del Consell i aquestes pròpies Corts. És a dir, deixar de pagar tots els anys un deute impropi generat per l’infrafinançament, que ja tenim documentat i quantificat per la Sindicatura de Comptes.
Aquesta proposta és realista i viable i es podria implementar perfectament en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat. Els propose que encetem un consens ampli per fer-la possible i seguir treballant per un sistema que siga més just per a la Generalitat Valenciana.
Senyores i senyors, hui commemorem el Dia de les Corts Valencianes, i hui reafirmem la nostra ferma intenció amb la pau i la democràcia. El diàleg, la negociació i l’acord com a element fonamentals de la civilització. Els valors de la llibertat, fraternitat i igualtat com a base de la nostra convivència democràtica. Hui, més que mai, unes Corts Valencianes per a continuar servint el nostre poble.
Moltes gràcies.
