El proper diumenge 28 d’abril, celebrarem eleccions autonòmiques i generals. Una important doble cita en la qual triarem els parlaments que promulgaran lleis i les presidències que configuran els governs. Legislatiu i executiu. Una necessària separació que també facilita el paper de les forces polítiques amb representació que no són govern per a la proposta i el control.
Perquè són temps de multipartidisme. Les Corts Valencianes, que he presidit durant la present legislatura, ja han comptat amb cinc grups i tot indica que ara en seran sis. L’experiència ens ha dit que la pluralitat sempre serà bona. Tot i que es fan mencions interessades sobre una incerta i falsa inestabilitat, la dificultat per arribar a pactes o la imposibilitat de per construir governs forts, en la IX legislatura de les Corts, la realitat és que hem acordat per unanimitat 84 declaracions institucionals, un terç de les aprovades en tota la història de la democràcia valenciana, sobre temes molts diversos que passen a ser part central d’un necessari imaginari col·lectiu valencià, part de la nostra identitat. La pluralitat és, per tant, la millor representació de la nostra societat i la seua gestió parlamentària un instrument per expressar-la.
Tornarem a tindre un govern plural, progressista, que haurà de treballar per la millora de la condicions de vida de les persones, massa vegades poc dignes. Problemes complexos de resoldre amb una crisi que no acaba de fugir, un possible alentiment del creixement econòmic o la gestió de la globalització. A més de l’històric infrafinançament per part dels governs de l’Estat, siguen PP o PSOE. Ací la solució no són ni les pistoles, ni l’odi al diferent ni la protecció al maltracte a les dones en nom de la indefensió dels homes ni res que siga involució o franquisme sociològic. Jo vull una societat tolerant, que dialoga i amb valors de justícia i solidaritat, amb la nostra gent i amb la que viu a la resta del món.
El govern del Botànic ha fet un ingent treball reparador en matèria social i en la creació de condicions favorables per a la nostra economia, rebaixant les xifres de desocupació a nivells anteriors a la crisi. Més enllà de la política de decrets de Pedro Sánchez, forçada per una acció poc democràtica de la Mesa del Congrés, cal fer possible que el canvi estructural arribe a cada persona i a cada racó del nostre territori.
El major èxit dels partits que conformem el Botànic continua sent haver fet fora del poder al govern del PP. Qualsevol crítica a l’acció de govern és legítima però no hi ha cap alternativa possible i la paràlisi pot portar, de nou, un model de gestió que acaba facilitant la cleptocràcia i la corrupció. La privatització és això: concessions administratives a molts anys, portes giratòries, descontrol dels diners públics i contractes per als amics. L’escenari que existia a juny de 2015 era molt complex, han estat molts anys de govern del PP i és difícil aconseguir un canvi real només en quatre anys. A més, hi havia un deute elevat, molt d’ell il·legítim i que caldria auditar d’on ha vingut d’una vegada per totes, i una situació d’infrafinançament que caldrà resoldre a canvi de la investidura de Pedro Sánchez, com afirma Joan Baldoví. No obstant, l’acció del govern i l’impuls de Compromís han portat el final del copagament farmacèutic, la xarxa de llibres, ajudes socials, inversió cultural o la jornada continuada a escoles. I l’aposta per polítiques irreversibles en matèria de igualtat entre persones, defensa del medi ambient, feminisme o LGTBI. Estic molt orgullós del govern que hem tingut i d’haver ajudat a la tramitació de 70 lleis on tots els grups han dit la seua. Orgullós d’enfortir la democràcia valenciana que volen eliminar quatre negacionistes de la nostra realitat com a poble, que ve de lluny, de 600 anys de Generalitat Valenciana.
Des de Compromís defensem els interessos dels valencians, que són els interessos dels seus ciutadans, els drets i els serveis de les persones que viuen i treballen a la nostra terra. El canvi acaba de començar i hem d’arribar més lluny. Encara queden moltes coses per fer: Una política real per una sanitat pública de qualitat, amb recursos i mitjans. Més personal, més i millors hospitals, reduir les llistes d’espera. Un sistema d’educació gratuït i estable on els mestres i professors són els protagonistes. Escoletes gratuïtes, invertir en les escoles, el final dels barracons. Reclamar més finançament, un sistema nou que reconega la situació valenciana. Millors infraestructures de transport públic: rodalia, transports metropolitans. Llocs de treball de millor qualitat. Millor distribució dels impostos. Garantir la viabilitat dels agricultors, especialment amb el suport a la taronja.
En definitiva, seguir treballant en una millora de la qualitat de vida de les persones. El canvi imparable.
