Esta setmana hem commemorat el 25 d’Abril, Dia de les Corts Valencianes i, com en altres ocasions, he tingut l’honor de fer el discurs a l’acte institucional. Ací compartisc amb tots vosaltres les reflexions fetes eixe dia a l’Andana del Palau dels Borja.
Senyores i senyors,
Bon dia de nou.
Un any més ens apleguem a l’andana del Palau dels Borja, la seu estatutària de les Corts Valencianes per celebrar el dia d’esta institució, el 25 d’abril.
D’aquella data, que commemora una batalla de la que totes i tots en sabem la història i les conseqüències. Les valencianes i valencians hem sabut anar construint xicotetes victòries amb el pas dels segles. Som una nacionalitat històrica, un poble innovador, treballador que en les nostres llars sempre s’ha mantingut la flama d’allò que som i que volem continuar sent.
Resta lluny aquell 25 d’abril de 1707 i canvien els temps i les formes i prova d’allò és que, recentment, he estat a Almansa, ciutat a la que hem cedit el quadre de la batalla i on hi ha un gran goig i agraïment pel gest de les Corts. Ara, canviem la pólvora de les armes per la pólvora de la festa, que està més en consonància amb el nostre caràcter sorollós i a l’hora festiu.
Passat, present i futur es conjuguen en estes Corts hui. I com a reconeixement al passat, hui atorguem la distinció Francesc de Vinatea al Consell Preautonòmic, al grup de persones que amb el seu treball i concert feren possible el camí cap a l’autonomia del poble valencià, ara fa just 40 anys.
Vull agrair la presència del Molt Honorable President de la Generalitat Joan Lerma, qui va formar part d’aquell primer Consell i qui va presidir posteriorment el Consell de la Generalitat, triat democràticament l’any 1983.
No oblidem un passat que mai hauria d’haver passat, com fou l’assassinat de Guillem Agulló, hui també atorguem el guardó que porta el nom d’este sempre recordat jove de Burjassot i ho fem a una persona que ha dedicat la seua vida a crear ponts, a la convivència, a l’entesa i a esborrar la intolerància de la nostra societat. Enhorabona a Amparo Sánchez per una vida dedicada a tot això i a combatre la intolerància, la islamofòbia, per defensar la llibertat religiosa i els valors de la igualtat de gènere.
La victòria de la democràcia feu possible estes Corts Valencianes i de fet, enguany commemorem el 35 aniversari de les primeres eleccions que constituïren les primeres Corts de la democràcia, hereves d’aquelles Corts forals nascudes l’any 1261. Fa unes setmanes hem celebrat el 600 aniversari de la sessió de Corts del Regne de València que va donar lloc a la creació de la Generalitat, en 1418 ací a prop, al Convent de Sant Doménec de València, a l’actual seu de la capitania general de València. Gràcies Tinent General Gan Pampols.
Reviure eixes dates demostren que som un poble amb fortes arrels, que venim de lluny i que mirem al futur amb l’esperança del poble que vol continuar sent.
Les Corts Valencianes som actualment expressió d’un bon parlamentarisme i prova d’això és que l’arc parlamentari sorgit de les eleccions de maig de 2015 és molt plural. Més que mai. Eixa diversitat també està representada a la Mesa, on som presents tots els grups de la cambra amb una raonable harmonia.
És un bon moment també per recordar que en la present legislatura, les Corts han assolit més consensos que mai, entre els quals hi cal ressaltar una reivindicació cabdal de la legislatura: l’exigència unitària per un finançament just i per unes inversions de l’Estat equitatives, la qual cosa és fonamental per superar la causa principal del nostre empobriment col·lectiu.
No volem privilegis. Exigim respecte i l’aplicació d’un principi constitucional, el d’igualtat. Podem afirmar categòricament, que ara com abans, l’amenaça principal al nostre autogovern és la falta d’un finançament just. Perquè sense suficiència financera no hi ha autonomia política.
Les Corts han censurat i reivindicat unànimement que
– No tenim un finançament just i això afecta als serveis bàsics que reben les valencianes i valencians.
– Que el deute descomunal que tenim és fruit, en part, d’eixe finançament insuficient.
– Que portem quatre anys de retard en eixa revisió promesa del model de finançament i no hi ha data a la vista, encara.
No podem oblidar el paper de les Corts Valencianes en tot este procés. Un 5 d’abril de 2017, tots els grups parlamentaris signaren una Declaració Institucional davant la marginació dels valencians i valencianes en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2017. Una Unitat que ens fa més forts com a poble en la exigència de l’acompliment d’un principi bàsic de la Constitució, la igualtat.
El contingut d’aquella declaració institucional del 5 d’abril de 2017 és el mateix contingut de hui, 25 d’abril de 2018, continua plenament vigent. Només cal actualitzar les dates, perquè el contingut i la voluntat són els mateixos, encara.
No gastem més, sinó que ingressem sistemàticament menys del que ens correspondria, relativament menys que la mitjana pel cost dels serveis públics que disposem. Segons la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), la despesa real per habitant ens situa, any rere any, per baix de la mitjana espanyola.
En l’informe que analitza l’evolució de les finances autonòmiques l’organisme independent conclou que som la Comunitat Autònoma que menys gasta en serveis de salut, educació i protecció social. Gastem molt menys del que toca per què rebem menys del que, en justícia, ens pertoca. Perquè l’estat central drena d’ací més recursos del que caldria i perquè ens retorna menys del que correspondria.
Som els que menys inversions reben dels pressuposts generals, un any i un altre a la cua, si no som, vergonyosament, els últims.
Davant d’este escenari no podem caure ni en el victimisme ni en l’immobilisme. No podem quedar-nos en la queixa, hem de participar en el disseny de les solucions perquè el sistema de finançament no pot ser emprat com una arma de confrontació política, sinó que hem de fer que siga eixa eina útil, eficaç, racional, per a un sistema de convivència com és el model autonòmic.
Per això, hem de recordar també un altre consens important com és la reforma de la disposició addicional primera del nostre Estatut d’Autonomia, a l’espera de ser aprovada al Congrés dels Diputats i malgrat que hem anat tres vegades en la present legislatura a defensar la seua tramitació i cada mes que passa, cada retard injustificat ens perjudica, perquè volem que es reconega legalment la inversió de l’Estat tenint en compte el nostre pes poblacional, com bé diu eixa disposició addional.
Els acords i consensos són molt importants i m’agradaria ressaltar l’acord unànime de l’Estatut de les persones amb diferents capacitats. Les nostres Corts, fidels al mandat que hem rebut, diguem que no es quedarà ningú desprotegit. Que tenim una posició inclusiva amb les persones que tenen majors dificultats. La nostra missió és articular el debat i la sana diversitat, amb les diferències que hi ha, tot per buscar camins, acords, lleis que ens permeten avançar tots junts.
Fruit del nostre treball ha estat les lleis de recuperació dels servei públic de la Ràdio i Televisió Públiques valencianes. Hui, 25 d’abril del 2018 comencen les emissions en proves de la nostra televisió pública, ÀPUNT. Un pas positiu , que s’unix a la nostra ràdio i que fan possible un espai comunicatiu en valencià, un espill per a conèixer-nos millor. Una inversió vital per a impulsar la indústria cultural i audiovisual valenciana.
Passats 40 anys de vigència de la Constitució, s’ha obert el debat de la reforma del títol huité en allò que refereix als drets i deures, a les competències i al finançament de les comunitats autònomes, convertides hui en un dels pilars de l’Estat.
L’actual crisi territorial que viu Espanya potser siga el resultat de la necessitat de revisar el text constitucional. En este important repte es fa necessària una posició valenciana comuna, que integre tots els partits polítics i la societat civil.
Recordem l’oportunitat que vàrem perdre durant la transició democràtica a base de divisions estèrils. Els valencians i les valencianes no hauríem de perdre un altre tren en la història.
Hui és un bon dia per a reivindicar la política, la bona política. La que ens permet avançar i mirar el pròxim futur amb confiança.
Vivim la millor etapa de la humanitat. Els avanços tècnics, científics tenen impacte les nostres societats. La globalització és un fet. Els canvis accelerats són una realitat. La nostra societat canvia i els canvis tenen la seua translació en la societat i en la vida pública. Hem d’estar alerta, per anticipar-nos-en o per a reaccionar.
I ací és on cal bona política: a la nostra Comunitat, a Espanya i a Europa. Perquè crisi també és sinònim d’oportunitats.
Davant la crisi institucional, territorial i generacional, la resposta no pot ser l’immobilisme d’uns, ni el titubeig d’altres; ni les decisions unilaterals ni les retallades a l’autogovern i als drets i llibertats constitucionals.
Sostenia el nostre poeta major, Vicent Andrés Estellés que “el dret no és la clau que obre tots els panys, però tampoc pot ser la porta que tanque totes les esperances”,
Necessitem afrontar els grans reptes del nostre temps amb perspectiva històrica i amb consensos bàsics, des del respecte a la pluralitat. Més democràcia. I POLÍTIQUES D’ESTAT que ens projecten un nou marc d’estabilitat, convivència i progrés econòmic i social.
És la una visió de la política com a eina generadora de solucions, resultat de debats, de la negociació i l’acord. Este és el nostre camí millor, el de la cooperació amb els altres.
Ara fa 40 anys vivíem el pas d’una dictadura a una democràcia. Van ser el temps en què bastirem la constitució i on naixeria el Consell Preautonòmic. En aquells temps durs i difícils, es van prendre decisions clau per al nostre futur col·lectiu. Decisions d’altura que ens han permès avançar a tots. I els problemes eren enormes.
Teníem l’atac del terrorisme que hem pogut vèncer amb la unitat dels demòcrates. Ara tenim nous reptes i unes altres amenaces.
Vull destacar positivament el consens socials, cívic i polític per a combatre un nou terrorisme que per desgràcia és present en les nostres vides: el terrorisme contra les dones. L’atac contra les nostres mares, filles, germanes.. un nou repte que superarem junts, colze a colze, homes i dones.
Actualment, la nostra obligació és, també, oferir a la ciutadania, i molt especialment als més majors, seguretat. I als més joves, esperança en els seus somnis i projectes particulars de vida. Tots i totes tenim els mateixos drets a somiar i a construir un futur més digne i millor. La política és l’instrument per a fer-ho possible.
Per això cal un gran pacte per garantir la suficiència en el sistema de pensions i una mirada generosa per bastir un pacte intergeneracional, encara que només fóra per assegurar la reproducció social, la sostenibilitat de les nostres poblacions, i del nostre sistema de pensions.
També en l’àmbit europeu s’estan fent coses i n’estem participant, com per exemple al grup de treball de CALRE que coordinem sobre la diversitat cultural i lingüística a Europa. Les assemblees legislatives europees estem treballant conjuntament i debatent aportacions per millorar la Unió Europea des de la base, perquè tot és millorable i perquè devem de fer-ho per continuar avançant. Junts hem aconseguit unes grans fites. Europa és una història d’èxit que ha viscut durant més mig segle el període més llarg de pau, progrés i benestar conegut en la humanitat, sense oblidar greus problemes que no podem ignorar i, molt menys, no fer res. Parle de les guerres que han provocat greus crisis migratòries i humanitàries, les quals, no podem deixar de costat.
Hui, 25 d’Abril, Dia de les Corts Valencianes, és un dia per a sentir-nos orgullosos i orgulloses de nostre patrimoni comú. De tenir una institució moderna, autònoma, que avança amb valentia, independent, plural i oberta a la ciutadania. Que funciona.
Eixe és en bona mesura un mèrit dels diputats i diputades, dels grups parlamentaris i dels professionals de les Corts que fan possible la tramitació de més de 63.000 iniciatives parlamentàries en el que portem de legislatura. MÉS, MOLT MÉS que cap altre parlament.
En este darrer any de legislatura hem experimentat un sà parlamentarisme que saluda el diàleg, que reconeix a qui procura consensos. Ho remarque, perquè toca fer-ho. La ciutadania espera discussió, debat i solucions que posen remei als grans problemes que patim.
Sabem que encara queda molt per fer, molt per millorar; també que estem avançant, demostrant que les Corts poden estar a l’alçada de les circumstàncies, per la qual cosa cal mantenir eixa visió àmplia i generosa amb els altres, per tal d’aconseguir el futur que totes i tots anhelem per al nostre poble.
Moltes gràcies
