Ahir fou 25 d’Abril, el Dia de les Corts Valencianes i com a President de la institució vaig fer les meues reflexions en veu alta, plasmades en un discurs que compartisc ací amb tots vosaltres:
Senyores i senyors, molt bon dia i benvingudes i benvinguts al Palau dels Borja, a la seu de les Corts Valencianes en el nostre dia, el 25 d’Abril.
Gràcies per la seua assistència en un dia que ens permet deixar per un moment la marxa diària, la rapidesa i immediatesa de l’actualitat per a fer una parada i respirar. Els convide a que reflexionem tots junts.
Hui és un dia de recordatoris, de commemoracions, de mirar el passat, analitzar el present i projectar el futur.
Què volem ser el poble valencià i com volem estar els valencians i valencianes en un món global.
Dia de recordatori i reconeixement. Institucionalment celebrem el Dia de les Corts Valencianes i ho fem atorgant distincions i premis a institucions, persones i col·lectius que donen sentit a la nostra societat.
L’any passat, i amb la unitat de tots els grups, acordàrem instaurar els Premis Guillem Agulló, en record del jove valencià assassinat per les seues conviccions polítiques. Mai més, a casa nostra cap mort per delictes de xenofòbia, racisme, delictes d’odi. Som gent de Pau, i amb el Premi Guillem Agulló, este parlament atorgarà una distinció tots els anys a persones o col·lectius que destaquen pel seu treball per un món en pau, per la tolerància, per la convivència pacífica i per això, i a proposta de la societat civil, enguany donarem el primer premi Guillem Agulló a la memòria de Daniel Sanjuán, advocat de la Comissió d’Ajuda al Refugiat.
Daniel, qui ens va deixar sobtadament al gener de l’any passat, fou i és tot un referent en la defensa dels drets humans i va estar un gran activista en la tasca dels moviments socials, com també en la defensa dels drets de les víctimes dels delictes d’odi i dels refugiats, dels migrants i contra el racisme institucional.
També hui lliurarem l’Alta Distinció de les Corts Francesc de Vinatea i ho fem al Tractat de Roma, un document clau que expressava la voluntat dels Estats signants de Cooperar i passar pàgina a les guerres que han assolat Europa.
Fa 60 anys es creava la Comunitat Econòmica Europea amb la voluntat de crear també una unió política, una unió com la que tenim hui però que no és la definitiva, perquè podem fer molt més, podem millorar i podem créixer junts des d’una diversitat que ens unix i ens enriquix a tots els pobles d’Europa. Una Europa que reflexiona sobre el camí a seguir. Una Europa que s’interroga davant el reptes que té davant.
Por eso está aquí hoy Juan Pablo Durán, Presidente del Parlamento de Andalucía y Presidente de la Conferencia de Asambleas Legislativas Regionales de Europa.
Porque Europa no se puede construir desde arriba sin ver bien la base y la base son los municipios y las regiones europeas, unas regiones activas, con parlamentos propios, que trabajan día a día, que conocen de primera mano los problemas de la ciudadanía y que proponen soluciones. Esa es la Europa real, la próxima, esa es la Europa que queremos construir los parlamentos autonómicos, desde abajo hacia arriba, desde la base. Y queremos que Europa cuente con nosotros, que nos escuche, que no dé participación. Un principio a recordar: LA SUBSIDIARIEDAD. No solapar competencias que realizan muy bien los municipios y la regiones europea.
Son importantes retos los que tenemos y la aportación de los parlamentos autonómicos, canalizada a través de Juan Pablo Durán serán muy positivas en ese proceso de construcción europea. No obstante, hoy reconocemos a esos pioneros que quisieron alumbrar una Europa nueva y unida, alejada de la barbarie y la sinrazón de las guerras y del odio. Y por eso hacemos llegar el reconocimiento de les Corts Valencianes a través de los parlamentos regionales. Como también queremos desearle grandes éxitos y aciertos al próximo presidente del Comité de las Regiones de Europa, el señor Karl-Heinz Lambertz, quien sabe que cuenta con nuestra más sincera colaboración. Europa, nos dijo Lambertz, debe saber la dirección a la que quiere ir. Debemos ponernos de acuerdo sobre DONDE vamos, luego discutiremos el camino y la forma para llegar, los ritmos y las velocidades, pero lo importante ahora, ante la desorientación y crisis que padecemos es consensuar DONDE queremos llegar juntos.
La Generalitat Valenciana ha estat nomenada oficialment pel Comité de les Regions (CdR) ponent del DICTAMEN sobre el Reglament del CEF (Connecting Europe Facilities), és a dir, l’agenda, concepció i inversions a les xarxes de transport transeuropees. Es un dictamen que defensarà el President del Consell , MH Ximo Puig davant el Comité de les Regions el pròxim dia 28 de juny. No cal dir que el Corredor Mediterrani, compartit per al tres Autonomies com Catalunya, Múrcia i Andalusia, es un instrument clau per a assegurar el futur de l’economia real. Es del màxim interés per a la projecció d’obres públiques que tinguen rendibilitat econòmica i social, i passar a les que es projecten per partidisme, amiguisme o una concepció radial i estèril de l’estat.
Les valencianes i els valencians tenim gravat en la memòria col·lectiva el 25 d’Abril. Tal dia com hui de fa 310 anys es produí en les proximitats de la ciutat d’Almansa una gran batalla que canvià el curs de la nostra història. Encara que més el canviaria un Decret de Nova Planta, signat el 29 de juny del mateix any.
Hui, però, 310 anys després vivim un 25 d’Abril especial perquè ara les batalles que es lliuren són democràtiques, són parlamentàries, són polítiques.
Fa uns moments he mantingut una reunió, al Ple de l’Hemicicle de les Corts amb Diputats, Diputades, senadors i senadores de la nostra Comunitat que van ser elegit el passat 26 de juny de 2016 a les Eleccions Generals.
Done així compliment a la Declaració Institucional, signada per tots els Grups Parlamentaris del passat 5 d’abril on se’m manava a convocar, precisament hui, esta important reunió.
Si, ha estat una reunió inèdita, com també ho es la greu situació d’insuficiència d’inversions que contempla l’avantprojecte de pressupostos generals de l’Estat 2017. Una situació que ve de lluny, és cert.
(ACÍ RESOLUCIONS APROVADES, ESTATUT REFORMAT I acte a Madrid)
Crec que es oportú recordar una xifra. La que ens ofereix la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valencians. La infra inversió pública territorialitzada arribarà a la xifra de 7.000 milions d’Euros menys del que s’hauria d’haver produït des de l’any 2000.
Nosaltres, tots els Grups, hem mostrat el nostre REBUIG a l’Avantprojecte en la Declaració del passat 5 d’abril. En la reunió, prèvia a este acte institucional hem reflexionat sobre la coordinació per a revertir esta situació injusta.
I hui, com vàrem fer al Ple de les Corts del passat 5 d’abril, del passat 22 de febrer i el 6 d’octubre de 2016, este parlament reclama justícia, reclama l’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables al pes poblacional del nostre territori, reclama unes aportacions que compensen la insuficiència inversora dels darrers anys i reclama que continue endavant la reforma de la disposició addicional primera del nostre Estatut d’Autonomia, que pateix un retard més que considerable.
Senyores i senyors, les resolucions per unanimitat d’estes Corts deixen clara una cosa: Espanya té un greu problema territorial i d’articulació de competències entre les nacionalitats i regions que la composen. No es respecta als principis d’igualtat contemplats a la Constitució.
VOLEM CONTINUAR SENT VALENCIANS
Em pregunte si quin futur ens espera, a nosaltres, als nostres fills.TENIM INSTRUMENT PER CONTINUAR A SENT VALENCIANS?
Patim un buidatge de competències, una recentralització de l’Estat. El cas més alarmant, i que a les Corts hem reflexionat ha estat el cas del dret civil foral valencià.
No tenim AUTONOMIA FINANCERA per atendre les nostres competències
I FALTA D’INVERSIÓ PÚBLICA TERRRITORIALITZDA ÉS CRÒNICA. PERSISTENT.
Sense finançament suficient, sense inversions justes en infraestructures i limitant les contres competències: tenim instruments per a garantir el futur del poble valencià?
Com podem atendre els reptes de futur: l’atenció a les nostres universitats (tenim les matrícules més cares de l’estat), la població depenent, les polítiques actives d’ocupació, el suport i internacionalització de les empreses. El món de la cultura. El reptes del canvi climàtic.. Tantes i tantes necessitats i privats dels instruments per a fer front. Com assegurem el nostre futur ?
Autonomia limitada. Reclamen l’Autogovern Ple i un Debat sobre el model territorial de l’Estat
Es una situació injusta que no es pot amagar. La causa de l’empobriment del nostre poble
Una situació que ve de lluny.
El quadre que es descobrirà, en acabant l’acte institucional al vestíbul, és l’obra de Josep Benlliure, Els agermanats, propietat de la RSEAP. En 1519 el rei Carles I proposà celebrar Corts per delegació, enviant una ambaixada a València presidida pel Bisbe de Tortosa i home de confiança del rei, el Cardenal Adrià d’Utrecht (després papa, Adrià VI), la qual cosa provocà la indignació dels nobles i dels gremis agermanats. El rebuig a un rei que no havia jurat els Furs i que no convocava Les Corts, agreujarien el malestar social que donaria pas, l’any 1520, a la revolta de les Germanies. El menyspreu de la Corona s’hi afegiria a la imposició de privilegis pels vells senyorius feudals sobre una societat empobrida de menestrals, artesans i camperols.
CONCLUSIÓ
l’Estat autonòmic sorgit de la Constitució de 1978 presenta greus carències, desigualtats i tractes injustos. És més que evident el problema territorial que no s’ha sabut abordar per alguns Governs Centrals i altres, no han volgut entrar. Però la realitat és que el poble valencià està marginat i si dic que no volem ser més que ningú, però tampoc menys, crec dir-ho per totes i tots, perquè així ho reafirmen les declaracions institucionals signades per tots els grups parlamentaris.
El model de convivència, descentralització i repartiment de les competències que suposa l’estat autonòmic no pot continuar basant-se en desequilibris.Cal anar més lluny, i per anar més lluny necessitem molta unitat, molt consens, polítiques d’altura per abordar un debat a l’Estat. No ens val silenci que nega la realitat ni postures extremades. Ens cal rigor, suficiència tècnica i consens valencià. Cal abordar el tema del sistema de finançament autonòmic des de la realitat, des de la coherència i des de la justícia. Les nostres competències necessiten del finançament adient per a poder complir-les correctament i prestar els serveis a la ciutadania, uns serveis que la nostra gent mereix que siguen públics i de qualitat per a garantir el benestar de les valencianes i els valencians.
Per això, des d’este parlament hem de continuar units i hem de treballar per a demostrar amb dades i amb la realitat allò que reclamem per justícia. Sense unes bones inversions, sense un bon finançament, és difícil fer front als reptes, a les competències i continuar sent poble, poble valencià, poble amb autonomia, un poble amb autogovern, com legalment som i com és la voluntat majoritària d’esta poble el continuar sent-ho.
Un poble dinàmic, creatiu i treballador com el nostre mereix un tracte just. I eixe tracte no només són diners, sinó també el desenvolupament total del nostre autogovern i el reconeixement a la nostra capacitat de legislar en matèries com el Dret Civil Valencià, sobre el qual estes Corts també s’han manifestat.
Senyores i senyors, des de les diferències i des de les discrepàncies, puc assegurar-los que estes Corts estan fent un bon treball des del parlamentarisme i el diàleg i estem assolint importants acords, uns acords que tenen com a únic i principal destinatari al poble valencià, del qual som els representats i fidels servidors. Des d’estes Corts, senyores i senyores, hem reivindicat un tracte just a les inversiones de l’Estat, hem reclamat un model de finançament autonòmic modern i que no ens castigue, hem defensat infraestructures necessàries per a les persones primer i per a l’economia valenciana. Hui, en un dia tan històric no podem oblidar un projecte que sembla en convertir-se en històric més que en realitat i que és el corredor mediterrani. No calen excuses, calen fets, inversions i obres en un corredor que no pot tindre un traçat laberíntic, que passe per tots els llocs menys pel mediterrani. El nostre poble, la nostra economia ha perdut molts trens i ens neguem a perdre el del progrés i el que connecte a la nostra gent amb l’economia productiva.
Les Corts Valencianes, 310 anys després del que se suposava que era el seu final, estan més vives que mai. Som la institució que representa al poble valencià, som el lloc on s’escolten i s’aborden els problemes de les valencianes i valencians des de les comissions parlamentàries, d’investigació i d’estudi o des del ple. Com a representants de la pluralitat democràtica del nostre poble hui, 25 d’abril de 2017, reafirmem la nostra voluntat per continuar treballant pel benestar i el progrés del poble valencià.
Moltes gràcies.
