Ens deixa un dels grans. Sense fer soroll, amb discreció va deixar escrit que el seu cos fóra per a la ciència. Sense reconeixement ni homenatges. Un home que ho va donar tot pel seu compromís polític.
Vaig conèixer Doro Balaguer al seu negoci del carrer de la Sang de València. A principis dels 80 s’escoltava soroll de revoltes militars i ell es mantenia en calma. Durant el franquisme, Doro va estar empresonament i torturat per demanar: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
Ara, però exigia més coses: més democràcia, més llibertat per als pobles i una economia al servei de les persones.
Les lluites d’abans i d’ara per un món millor.
Doro sempre es mantenia seré; escoltava més que parlava; feia les preguntes adients i les reflexions ben acurades. Un home modern i avançat, però amb formes clàssiques. Això m’impactava quan li feia tantes preguntes de forma ingènua. “Amb una bona taula s’arriben a bons acords”, em deia. “Sempre va bé procurar un bon ambient de diàleg i d’obertura a la negociació”. Ho he tingut en compte.
Ara que vivim en temps d’urgències i colps de tuits; de fràgil memòria i poc reconeixement dels qui han preferit no exposar-se als mass media, me’n recorde de Doro. Lluitant contra el règim franquista -ho va deixar tot- la seua carrera professional i artística pel compromís polític amb majúscules. Tot, pels seus ideals. Va donar la seua joventut per fer costat al seu poble. No sé si ara, en temps “líquids” com explica Bauman, trobaríem moltes persones d’esta solidesa intel·lectual i moral. Exemplars.
Amb Francesc de Paula Burguera, Vicent Ventura, Andreu Banyuls, Pere Mayor, Josep Lluís Blasco, Consol Castillo, Ernest Garcia i Empar Sarabia entre d’altres configuràrem la Unitat del Poble Valencià. Doro Balaguer va ser el nostre candidat per la circumscripció de València l’any 1983.
Una barrera injusta, feta a mida per impedir la presència del valencianisme a Les Corts, ens va privar d’obtenir representació. Vora 60.000 valencians van ser desposseïts del seu dret a ser representats. No defallírem, persistírem i buscàrem nous camins. Sempre seguint els consells de Doro en la recerca d’acords útils per avançar. El sectarisme, em deia, és un mal endèmic de l’esquerra. Bé que ho sé. Les seues reflexions les recollia al llibre “L’esquerra agònica”, què traspuava desencís.
No obstant, darrerament, en el premi IVAM “Andreu Alfaro, In Memoriam” (un altre dels nostres grans), m’expressava el seu goig pels canvis polítics assolits. Ho hem aconseguit, Doro! Sense la teua llavor, com la de tants altres, haguera estat impossible. Herois anònims, sacrificats, que no demanen res a canvi i que contrasten amb l’hedonisme dels nous temps, el divisme, l’egocentrisme.
El millor homenatge que podem fer-li a Doro Balaguer, i a tants i tants silenciats, serà derogar la Llei Electoral (a l’Estatut ja n’està suprimit) que tant de mal ha fet a la nostra democràcia i que al seu dia va privar les Corts Valencianes d’haver comptat amb un diputat de gran altura i humanitat com Doro Balaguer.
Descansa en pau.
