Els pròxims 21 i 22 de maig el BLOC celebrarà el seu VII Congrés i treballarem per a continuar avançar i fixar noves fites. Això, si la convocatòria de noves eleccions generals no ens obliga a suspendre’l. Des de fa anys sabíem on volien anar, com volíem anar, per què i per a què. I ací estem. Treballant per a fer possible un nou Govern a Espanya. No hi ha estratègia perfecta, especialment a l’hora d’executar-la. I sobretot si has de fer-la i compartir-la amb uns altres. Sempre hi ha diferències. No hi ha camí fàcil, ni perfecte; tots tenen pegues, entrebancs i potser algunes conseqüències, imprevistes o indesitjables. Però hi ha camins encertats i d’altres erronis o que no porten enlloc, més enllà d’acontentar l’essencialisme dels teus, els entusiastes. Hi ha camins fàcils i, de vegades, inútils i d’altres certament més agosarats i complexos d’entendre.
Per a Espanya, els nostres objectius estaven clars i eren públics i senzills, per a qui els han volgut entendre. Des de l’estiu que dèiem: “El futur de l’Estat es juga en bona mesura al País Valencià. Podem ser-ne decisius si disposem d’una presència efectiva”. Per eixes dues raons, vam afrontar les eleccions amb l’obsessió de bastir el primer grup parlamentari valencià. Tot per acabar amb la invisibilitat i per defensar el nostre poble, com no ho pot fer cap altre partit. Tal com avui ens reconeixen tots els estudis demoscòpics: Compromís és qui millor defensa els interessos del nostre poble.
No hem aconseguit bastir un grup parlamentari valencià. Encara. Tot i que ja n’estem a les portes, més a prop que mai. Però hem aconseguit més presència, més visibilitat i més capacitat d’influència en l’Estat que mai. Amb només 4 diputats.
Tal com prevèiem i publicàvem ara fa 8 mesos, som imprescindibles per assegurar la governabilitat d’Espanya. Les matemàtiques diuen que eixos quatre diputats són necessaris per a algunes combinacions de coalicions guanyadores. Ho aprofitarem. Amb sentit de la responsabilitat i amb rigor.
Estem on hem volgut estar des fa anys. I ara compten amb nosaltres. Som responsables, gent de trellat, oberts a la cooperació i al compromís amb altres. Eixa posició “ens ha situat amb quatre diputats per negociar el govern d’Espanya i per ser reconeguts com a interlocutors. Com vam fer amb l’acord del Botànic. Per als qui portem tota la vida fent pactes per fer del valencianisme polític un moviment potent, és un orgull que ara es parle a Madrid de la possibilitat “d’un pacte a la valenciana”.
El passat més de novembre publicava un article on sostenia que “Hem fallat en les formes, en el procés, perquè Compromís és una organització democràtica acostumada a prendre decisions democràticament, de baix cap a dalt, i no al revés. Com avancem, com fem més i millor Compromís és la decisió més important. Eixe és el nostre repte principal”.
És clar que la importància de la coalició exigeix canviar unes regles pensades per a l’inici del projecte. I s’han de canviar, des del respecte a les parts i el compromís amb la ciutadania d’oferir-li un instrument de canvi social útil, atractiu. Com fer més i millor Compromís és una qüestió cabdal. I s’haurà d’afrontar des del diàleg entre les parts, no amb la imposició.
Davant el nou escenari que s’obri per a valencianisme i el BLOC, afirme que continuaré treballant, colze a colze, amb els qui han donat la cara per allò que he defensat políticament i els qui m’han acompanyat fins on hem arribat en 2016. Al meu partit he buscat sempre la integració i un paper per a cada sensibilitat. L’equip que ha dirigit el partit des de 2012 ha aconseguit els millors resultats de la història amb unes resultats indiscutibles. Dir el contrari no seria cert ni just. I vull continuar col·laborant amb eixe grup de persones amb els que hi cal farem pinya. El valencianisme de construcció i en positiu, el valencianisme que fa i que pacta. Eixe grup està cridat a gestionar la política valenciana dels pròxims anys i em tindreu al vostre costat fent equip. Clar que sí. Des d’un estil de lideratge horitzontal que de vegades pot semblar tou, feble o submís, contrari als híper lideratges més competitius i individualistes. En la vida de les organitzacions allò que preval a llarg termini no són els èxits individuals ni les percepcions, sinó els fets, i els resultats globals dels equips. En el nostre cas, per sort, estan a la vista.
Estaré amb la gent del BLOC que ha fet possible l’èxit de Compromís i amb els meus socis de coalició. I quan dic estaré és que m’implicaré per que Compromís tinga una fórmula estable de funcionament intern des del consens i el bon rotllo. I és cert, esta setmana he anunciat que no em presentaré a la reelecció com a secretari general de Bloc. Ser president de les Corts és una missió institucional molt important, que no és fàcil compaginar amb la màxima responsabilitat d’un partit.
Jo estaré al costat de l’equip de gent que m’ha ajudat a portar el valencianisme polític als millors resultats de la història, amb el bo i millor de la renovació i l’experiència del Bloc, amb els que més han contribuït a millorar Compromís, el projecte més complex, defectuós, potent i millor en la història del valencianisme polític. El nostre.
