El Consell d’Alberto Fabra és un autèntic desgavell. Faria riure si no fos perquè en l’executiu valencià està dipositada la direcció del nostre autogovern i benestar. Ha estat incapaç d’aconseguir una entrevista amb el Ministre Montoro per reclamar el finançament que ens pertoca. Així, necessiten distraure l’opinió pública i han trobat qui ha de fer la faena més bruta.
L’últim episodi és el protagonitzat pel conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría. L’antic mà dreta de Paula Sánchez de León a la Delegació del Gobierno de España, acaba de llançar tot un seguit d’improperis contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de la que diu “mai hauria d’haver deixat de ser una acadèmia de la llengua valenciana que defensara a ultrança la nostra llengua com a principal senya d’identitat del poble valencià” i ha demanat a la institució que “reflexione” per a tornar a ser “una font de consens sense contribuir a un conflicte que no desitgem”. Mare meua!, Luis Santamaría és Conseller i no passa res. L’objectiu sempre és el mateix: continuar dividint i enfrontar el nostre poble. Un poble invertebrat que volen s’arrossegue per terra i siga fàcilment manipulable.
Santamaría s’ha pronunciat d’aquesta manera durant la seua visita a la Fira d’Agost de Xàtiva (La Costera), acompanyat per l’alcalde de la localitat, Alfonso Rus. Animats per l’ambient firer, el també President de la Diputació afirma que l’oposició no ha tingut mai ni la categoria ni els collons de dir ‘mosatros som valencians’. La veritat és que no sé si és qüestió de collons, com afirma el Rus, però ells són del partit que ha tancat RTVV, ha enfonsat el sistema financer valencià (per cert absorbit en gran mesura per entitats bancàries catalanes) i empobrit al nostre poble.
En tot cas, anem més enllà de les “acollonants” declaracions del Conseller i President de la Diputació. Han format el tàndem d’animadors de la desorientada parròquia “popular”, i tornen a les estratègies antigues (que per cert tan bons resultats els han donat en el passat). Ho tenen difícil, impossible per poc que ho fem bé. No deixarem que continuen fent mal al nostre País.
