Este matí ha plogut a la Safor i tenim una sensació estranya, d’una certa anormalitat. Quan de temps feia que no plovia? Ma mare està contenta. S’ha estalviat una regà a l’hort i a més, diu que “s’ha netejat la fulla”. La relació dels valencians amb la terra és formidable. De tot açò en sap un gran savi, Joan Martí, un dels milers de professionals i intel·lectuals silenciats pel sistema. A més, em diu ma mare, “ja no hi ha aigua el pantà de Beniarrés, ja no dóna més de sí. A Pego, ha plogut en poc més de mitja hora més de 30 litres. Supose que serà bo per a la Marjal Pego-Oliva i la taronja. Són detalls de la vida diària que ens indiquen canvis en l’oratge, els ecosistemes, de les nostres vides.
Fa pocs anys, en pocs minuts trobaves petxines a la mar, fins i tot crancs. Recorde quan li’n posàvem un a la meua Carme i pegava a fugir (us recomane el seu blog: “Me das un beso Bonita?” Ara tenim una mar que és quasi un desert de vida animal. Passem l’equador amb el Ferragosto, amb la Mare de Déu d’Agost, el Misteri d’Elx, Patrimoni de la Humanitat. Un símbol i emblema per al poble valencià liquidat com la “guerra de las carretillas” per les televisions espanyoles. Només s’interessen pels aspectes més grotescs, absurds i corruptes de la vida de la seua COMUNIDAD. El nostre País Valencià és molt més, més digne i autèntic. I així es va fomentant l’autoodi de baixa intensitat. Alguns amics m’han dit que han amagat la seua condició de valencians quan han eixit fora de les nostres fronteres. Nosaltres no som els de l’aeroport sense avions, els dels vestits, els que han tancat RTVV… nosaltres no som d’eixe món, però ens costa defensar la nostra identitat. Pot ser d’això es tracte: avergonyir-nos i posar-nos a tots al mateix sac. I la veritat és que durant l’estiu he confirmat, novament, que el nostre poble està molt per sobre de la superestructura política i mediàtica. He visitat empreses punteres, joves emprenedors, cultius innovadors, festes autèntiques (gràcies Maite a Benidoleig i Josep a Ràfol d’Almúnia). He vist un poble en moviment i un Consell estèril, parat, sense idees que és una greu càrrega per al nostre futur col·lectiu. D’això us parlaré en el pròxim post, demà a esmorzar a Xàtiva amb el nostre equip de socarrats: Cristina Sunyer, Joanjo Garcia, Josep Maria Sebastià….
