Si fem l’exercici de rellegir els documents aprovats al diferents Consells Nacionals sobre la configuració d’una candidatura per a les eleccions europees, la percepció més evident serà constatar que vàrem encertar en l’anàlisi de la situació política del País. Érem conscients de l’escenari so
cial i polític en el qual s’anaven a desenvolupar les eleccions, els socis per assolir representació liderant la candidatura… Igualment, quines anaven a ser, amb tota probabilitat, les estratègies de campanya de PP i PSOE fonamentalment i, també, la presència del denominat espai ciutadà de ruptura que havíem treballat a sessions des de l’àrea de comunicació i estratègia.
Les propostes com ara Rescatem Persones i el posicionament del manifest programàtic electoral certifiquen que el lloc triat per plantejar la nostra proposta política i la l’estratègia emprada ha estat correctíssima. Fins i tot, les nostres reunions amb altres grups per explorar possibles coalicions electorals no va ser desencertada així com la presència de partits vinculats a plataformes ciutadanes.
Definíem bé que calia tancar una oferta electoral on el BLOC i Compromís esdevingueren el motor d’una potent Coalició Electoral per a les eleccions europees. Encertàvem amb el procés de primàries, lent i costós, però adequat a la demanda social. I encertàrem amb la decisió per tancar coalicions que respongueren tant a la demanda social com a la coherència amb el treball del futur grup parlamentari a Brussel•les.
Finalment assenyalàvem els nostres caladors de vots i les prioritats de treball i les característiques fonamentals del que hauria de ser la nostra campanya electoral. Això expressat en un manifest polític que aprovàrem conjuntament amb la coalició que ens ha servit de referent. Podem dir amb legítim orgull que hem desenvolupat plenament els acords del nostre Consell Nacional, els objectius estratègics del BLOC expressats al Congrés i que hem tancat el millor cicle electoral de la nostra història amb representació a totes les institucions. Un treball que hem fet entre totes i tots.
Gestió dels acords electorals: construint la Coalició Europea
Compromís és una Coalició i la vertebració d’acords es un procés laboriós. Cal indicar que l’Executiva Bloc i específicament la Secretaria de Relacions polítiques ha fet un gran treball. Des d’un primer moment, tot i les legítimes posicions d’altres companys, es va treballar des de la comissió d’Europees, per organitzar una Coalició Electoral que ens permetera liderar i obtenir representació.
Durant el procés s’ha parlat amb molts interlocutors. S’han estudiat i analitzat múltiples propostes. La vertebració d’una candidatura d’àmbit estatal no ha estat fàcil. Havíem, com no podia ser d’una altra forma, de respectar els acords i sentir del Consell Nacional, la nostra relació amb ALE (Aliança Lliure Europea) i treballar en clau de Compromís.
Finalment, la proposta presentada va rebre un suport molt majoritari al nostre Consell Nacional i Consell General de Compromís. Paral•lelament, el procés per a l’elaboració del Reglament de Primàries va ser encara més laboriós i feixuc. El BLOC ha treballat donant suport als seus candidats i a tota la seua llista al seu conjunt. Especialment hem d’estar orgullosos del suport mostrat al cap de llista i actual eurodiputat electe, el nostre company Jordi Sebastià.
La situació preelectoral a l’Estat.
Arribàrem a la campanya electoral, a la convocatòria de les eleccions i a la configuració definitiva de les diferents opcions, amb tres escenaris a observar: El primer, protagonitzat pels grans mitjans que generen opinió amb les enquestes demoscòpiques, Metroscopia (El País) i Sigma Dos (El Mundo), que definien dos blocs en una situació d’empat tècnic. És a dir, allò que perd el PP ho recull UPyD i el mateix passa amb els resultats de PSOE i IU.
Jugant amb la participació estimada a la baixa, es dibuixen percentatges que amaguen una realitat evident: el vot directe a PP i PSOE ha caigut espectacularment per situar-se en els nivells més baixos de la història, el que pronostica un escenari electoral multipartidista, perquè ni IU ni UPyD ho recullen tot. El PP y el PSOE han perdut grans quantitats dels seus votants més joves i urbans que IU/ICV i UPyD no acaben d’atraure per complet.
Un segon escenari electoral, el de les persones que no votaran a cap dels quatre partits, persones que es posicionen en l’abstenció en la seua gran majoria. De fet, alguns diaris ho pronostiquen, tot donant una participació semblant a la de l’any 2009 però relatada com l’anticipació d’una abstenció record. Al final, el capítol d’altres suma un 29% històric al País Valencià (inclou un 10% de Podemos).
Un tercer escenari, que són les candidatures que volen convertir les eleccions europees en un plebiscit sobre el dret de les seues nacions a decidir, que es resol amb l’absència d’una candidatura unitària catalana i la configuració de les candidatures de CEU, EH Bildu i BNG i la d’ERC, esta última amb el suport d’antics actors socialistes de la política catalana. Aquest és l’escenari preelectoral.
Nosaltres configurem com oferta “PRIMAVERA EUROPEA”, amb una triple vessant:
‐ Candidatura de representació territorial, és a dir, en una campanya on cada territori té independència per a la gestió de la mateixa. Això preserva la nostra unitat d’imatge i discurs com a Compromís i ens permet compaginar l’activitat institucional ordinària amb l’electoral. En certa manera era una revàlida als resultat de Compromís de les passades Generals, el qual superem.
‐ La presència d’uns socis estatals que guardaren coherència amb un discurs europeu, que es configura a partir del grup parlamentari al qual s’adscriuran els diputats obtinguts, el que ens facilita que, per exemple, Ska Keller, siga identificada per tots els partits que l’integren com la seua candidata a presidir la comissió.
‐ Per últim, la presència de grups polítics nascuts a partir de plataformes ciutadanes (Participa, Demos+), que ens aporten la vessant de l’espai ciutadà de ruptura amb un sistema que ha deixat de representar.
La campanya
Va començar a finals del mes d’abril amb la publicació del quadre macro de l’Espanya que va bé. Va continuar amb la notícia sobre la malversació de fons d’Adif amb detencions de buròcrates a Madrid i Barcelona i la confirmació per part de Foment d’uns deu mil milions de sobrecostos en les seues obres.
Ja en campanya la Unió Europea va ratificar de les previsions de creixement de l’economia espanyola presentades pel govern central. Amb això, el PP havia arrodonit el seu posicionament: en la bona direcció.
Després vingué la publicació de les primeres enquestes, especialment la del CIS que va llançar durant dos dies en els mitjans convencionals a la candidatura Podemos com a única novetat. Apareixien prop de la representació Ciutadans i la Primavera Europea encara que no Vox. El Moviment RED del jutge Elpidio Silva, el Partido X d’Hervé Falciani i Recortes Cero havien desaparegut.
El mateix dia, Mònica Oltra és expulsada del Ple de les Corts Valencianes i la seua negativa a abandonar l’hemicicle genera un gran soroll mediàtic que contamina, positivament, la nostra campanya.
El dia 11 de maig Felipe González va obrir el meló de la grosse koalition i vam poder comprovar que, efectivament, el pensament polític de tres generacions d’espanyols és predemocràtic: els més antics no volen sentir parlar d’això a Espanya. Ningú és cap, el recurs de Rubalcaba va ser el mateix que el del director de La Razón: mai, mai, fins al 23-F es va superar sense aquest pacte entre l’esquerra (del front popular) i la dreta (de Franco). El diumenge 11 de maig es van publicar les enquestes de La Vanguardia, El Periódico, El Mundo i La Razón. El PP per davant, IU en 6 però UPyD a 3 que era sorpresa. Entrant Ciutadans, Podemos confirmat, dubtes amb LPD d’EH-Bildu i el BNG. ERC forta. El tancament de TV1 impressionant, campanya bipartidista amb esporàdiques aparicions d’IU i UPyD.
El dia 12 de maig l’assassinat de la presidenta del PP de Lleó Isabel Carrasco. El succés va ser condemnat immediatament per les forces polítiques i gairebé totes les campanyes van quedar suspeses. No havia estat l’esquerra radical perquè la presumpta assassina era la mare d’una militant del PP, però era per culpa de l’odi abocament per aquests radicals en les xarxes socials, ens venien a dir, buscant una bronca que ningú volia ni vol, expressada en la detenció d’algun apologeta del terrorisme. La polèmica va servir per espantar el fantasma de la grosse koalition, encara que José Bono i Rita Barberá va secundar la idea, el que va generar un allau d’adhesions a Compromís.
Després varen arribar els informes tècnics encarregats pel govern que atribuïen a al dipòsit Castor l’activitat sísmica inusual a la costa de Castelló. A falta d’algunes comprovacions, caldria desmantellar la instal • lació indemnitzant amb els diners de tots als seus propietaris.
Simultàniament a la grosse koalition de González el socialista Ramón Jáuregui havia plantat una reforma de la Constitució en el seu sentit federal, que és una entelèquia de la vella esquerra espanyola que no sap explicar. Sobretot perquè l’Estat de les autonomies és un pur invent dels polítics, però a més perquè ometen que aquesta solució no és acceptada per les nacions basca i catalana, després no serveix i això tampoc és opinable, és un altre dada.
Esteban González Pons va treure partit amb un perfil inusualment central a TVE1 ironitzant sobre l’ordre en què s’aplicarien les propostes dels socialistes.
A la sessió de control del dimecres 14 de maig es va debatre sobre les prospeccions petrolíferes a Canàries. L’argument del ministre “hem de saber si hi ha petroli per després decidir què es fa”, va passar inadvertit a la nació catalana, perquè cap dels seus dirigents polítics reaccionar. Era l’ocasió per plantejar un referèndum no vinculant a l’arxipèlag canari sobre la necessitat de saber si hi ha petroli. Ara tenim esta situació amb l’abdicació del rei.
El dia 15 va arribar el debat entre Arias Cañete i Elena Valenciano. Porucs els dos, va tindre una audiència de 1,8 milions que és la més baixa coneguda en aquest tipus de debats. Tot molt fals i pactat. L’important del debat va ser el que no es va parlar: Catalunya, la corrupció política, la crisi de confiança dels polítics i en les institucions, el final d’un ordre. El debat el van guanyar i ho van perdre els dos, cadascun es va dedicar al seu públic, cap dels dos va eixir amb més vots amb què va entrar. Se celebrava aquesta mateixa nit un debat entre els candidats europeus on es parlava de Catalunya. Guy Verhofstadt (liberals), declarava “… la UE no hauria de ficar-se en això. Que resolguen ells, espanyols i catalans”. La verda Ska Keller va anar més lluny, “… respectar el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i Escòcia”.
Aquest dia Compromís va donar un gir a la seua campanya: “vos farem fora”. Sebastià havia de situar-se en la ruptura decididament.
El dia 16 les declaracions masclistes d’Arias Cañete. “Si fas un abús de superioritat intel•lectual, sembla que ets un masclista i estàs acorralant a una dona indefensa”.
El dia va ser intens i aquell assumpte va entrar en titulars en tots els diaris del dia 17 de maig. En Alemanya o a Dinamarca aquest candidat ja hauria perdut les eleccions i probablement hauria hagut d’abandonar la campanya demanant disculpes.
En aquestes estàvem quan qui demana disculpes és González pels seus desafortunades declaracions sobre el pacte del PSOE amb el PP. Aquest mateix dia apareixia insistentment en 24h Emilio Botín dient “si em donen cinc anys ja voran, això serà fantàstic”. La banca i l’IBEX35 tirant la resta amb Espanya que va bé davant la desfeta de Cañete. Aquest dia 17 de maig el rei viatja cap a l’Aràbia Saudita i altres estats àrabs a vendre l’alta velocitat de l’Espanya que funciona. Un rei molt malmès, inflat per algun tractament i impedit per fer aquest treball.
Finalitzant la primera setmana de la campanya el PP havia cancel•lat gairebé totes les entrevistes d’Arias Cañete. Era un plebiscit a les polítiques de Rajoy que pren el comandament. El candidat havia enfonsat qualsevol plantejament perquè ara era l’objectiu dels periodistes. Un animal al capdavant de Espanya que va bé, tan maldestre que no havia reparat en que aquesta forma de pensar és insultant, sobretot per a les dones. Des d’aquestes declaracions el PP va començar a travessar dificultats.
El diumenge 18 de maig es publiquen les enquestes d’ABC i El País. Empatats, ens diu Metroscopia. Finalitzada aquesta jornada, Syriza havia guanyat les eleccions municipals a gairebé tota Grècia.
El dia 19 el debat entre els partits que van obtenir eurodiputats l’any 2009. Bat plusmarques, menys de 900.000 persones amb una quota de pantalla inferior al 4%, allò no li interessà a ningú. Les dades d’audiència dels dos debats ens van dir que la societat estava vivint la campanya d’esquena, menyspreant el procés electoral.
El dia 20 els encausats eren els directius de Caixa Penedès a compte dels seus plans de jubilació mentre els ERO seguien el seu curs i vèiem als primers imputats i fins i tot empresonats de la Junta d’Andalusia entrar a declarar, sempre somrients, ara amb barrets d’estiu; sempre com de conya o bon rotllo. Aquest mateix dia ens assabentem que la màquina de desnonar havia aixecat 49.000 habitatges en l’últim any. Aquest mateix dia van entrar amb força en campanya els cadàvers de la Complutense. Aquest dia 21 la notícia era l’agressió soferta per la comitiva de Montoro a Catalunya. Li van donar a la matraca fins al dia 23; Soraya insistia que era producte del debat sobiranista. Haurien de reflexionar perquè la mateixa gent que va ferir 70 policies nacionals a Madrid hauria bolcat el cotxe de Montoro amb el ministre dins.
El dia 22 de maig salta la notícia que salva la campanya de la Primavera Valenciana: imputen els directius del Canal 9. Un èxit de Compromís, que és aplaudit als carrers de València des d’aquest dia. En curs estava l’expulsió de Mónica Oltra del Parlament Valencià en una altra decisió tramposa i despòtica presa per qui no està legitimat, però no estava tenint rendiment electoral.
De totes estes notícies, la més important de totes i que més marca tendències electorals, és la de la GROSSE KOALITION, que mobilitza a l’electorat de PODEMOS, perquè els ciutadans perceben que els dos grans partits es van a posar d’acord de nou, com ho han fet tantes vegades per tapar els problemes d’un sistema econòmic que no funciona i d’un sistema de representació corrupte. Un acord per salvar els de sempre i castigar el poble.
El dia 25, Compromís obté el millor resultat electoral a unes eleccions europees i el més important en nombre de vots i percentatges en unes eleccions d’àmbit no valencià. El treball fet durant els últims mesos salva la campanya davant d’un tsunami ciutadà.
Els resultats
Hem aconseguit el millor resultat de la nostra història pel que fa a vots vàlids. L’objectiu era intentar arribar als vots de les eleccions generals, i els hem superat. L’objectiu era obtindre un eurodiputat, i l’he aconseguit. Serà treball específic de les secretaries comarcals i locals l’anàlisi dels resultats poble a poble, avaluant la presència del col•lectiu o no, l’activitat institucional i el posicionament polític que es projecta. El punt de partida per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques és òptim. És especialment important el resultat a poblacions on es va obtindré representació per primera vegada a les eleccions municipals de 2011.
En tots estos llocs els resultats han millorat l’obtingut a maig de 2011. A la demarcació de València així és. Per damunt del nostre millor resultat municipal històric, el de 2011. I així ha estat a molts pobles on hi ha organització darrere, col•lectiu, activitat, presència pública, projecte polític i de ciutat. El BLOC recull ara el treball de 30 anys d’implantació i activitat. En definitiva, el municipalisme, acompanyat de l’acció a les Corts Valencianes, és la nostra millor carta de presentació.
Fer política en clau valenciana no lleva vots, ens projecta com la millor opció que defensa els interessos valencians. Jordi Sebastià serà el representant dels valencians a Europa, com Joan Baldoví ja ho és a Madrid.
Cal fer un esment a l’important creixement allà on governem i tenim alcaldies. El nostre treball institucional suma i aporta. Allà on hi ha organització es nota en resultats pràctics. Som percebuts com altra forma de fer política i dur una governança eficaç al servei de la ciutadania.
Propostes de futur
Els resultats electorals al Parlament Europeu i l’abdicació del Rei, marquen l’inici d’una nova etapa a l’Estat. Hui mateix es celebra a Alacant i València manifestacions per reclamar del Dret a Decidir i #ReferendumJA en la successió en el Cap d’Estat.
Vam ser els primers en presentar una proposta de referèndum al Congrés dels Diputats. Volem decidir sobre l’estructura territorial de l’Estat. Recordeu que Joan Baldoví va defensar aquest mateix principi a la presa en consideració al Congrés dels Diputat el passat 8 d’abril amb motiu de l’acceptació de la llei de consultes del Parlament Català.
Són temps de canvi. Dirigents del PSOE reclamen un canvi a la Constitució Espanyola. S’anuncia un referèndum a Catalunya per al 9 de novembre. El PNB recorda el dret a decidir del poble basc.
Tindrem eleccions Municipals i Autonòmiques a maig 2015. Es poden avançar les eleccions generals i/o fer-les coincidir amb MUN/AUT 2015? Dirigents històrics del PSOE com Felipe González i poders fàctics de de l’Estat parlen fins i tot durant la campanya electoral d’una Gran Coalició del PP-PSOE. Sobretot esperen que no es produisquen als ajuntaments la fragmentació que pronostiquen el resultat de les europees, per la incapacitat de dissolució d’estes institucions i la duració de governs amb massa influència de terceres opcions que tenen criteris propis que qüestionen les polítiques que imposa la troica.
El PSOE votarà el 19 de juny junt al PP per a que la successió siga un ximple tràmit en un nou exemple de Despotisme Il•lustrat. El banc central Europeu injecta 400.000 milions d’euros en la raquítica economia europea. Cada dia hi ha mes veus que reclamen passar pàgina a les polítiques de l’Austericidi.
Tenim un panorama canviant, volàtil, que hem de saber analitzar per a poder actuar amb molta eficàcia.
Allò primer que cal recordar és que nosaltres tenim una missió, un objectiu clau: Construir un País de dones i homes lliures. Som valencians i valencianes que volem ser valencians en un món global. Som els que millor defensem els interessos del poble valencià (finançament, inversió pública territorialitzada, autogovern…) Representem el valencianisme positiu i d’integració.
La pregunta que ens hem de fer davant de la possible Reforma Constitucional és: els valencians/es tornarem a perdre el tren?
Som conscients que el PP ha posat en marxa tota la seua artilleria per a continuar desintegrant-nos com a poble. L’ofensiva del PP amb el LAPAO, fals multilingüísme, Supressió emissions, Canal 9, té en Compromís un mur.
Primera conclusió: Compromis es el millor instrument que ha tingut mai el poble valencià i el valencianisme polític. L’espai valencià de progrés que definirem a 2009.
Treballem per fer de Compromís un instrument més fort i útil per al nostre poble.
Per aquest motiu, continuarem ampliant la cooperativa Compromís, el concepte de plataforma oberta i ciutadana. No ens en podem anar de vacances sense tindre planificada la campanya municipal i autonòmica de 2015.
Cal impulsar un Pla d’implantació, que a hores d’ara és fer llistes als municipis on superem el 5% i podem aconseguir la institucionalització del projecte.
Cal escriure el programa del canvi valencià que representa Compromís. Caldria, per això, fer una gran convenció programàtica a la tardor. Cal vertebrar la federació de partits Compromís i avançar-se en la tria de candidats i candidates per a combinar programa i lideratge com a proposta electoral als municipis i al país. Burjassot, 7 de juny de 2104
