Enric Morera

Gavarda com a símptoma de la situació del nostre País. El BLOC ha estat víctima d’una moció de censura que ens ha fet perdre l’alcaldia d’este poble de la Ribera Alta. Pere Muñoz, deixa de ser alcalde. Independents per Gavarda –que fins ara formava part de l’equip de govern amb el BLOC– tornen a l’alcaldia amb el suport del PSOE valencià i el PP. Els independents, amb la complicitat del regidor del PSOE (l’únic del poble) i un dels regidors del PP (l’altre no està d’acord) han sumat els 5 vots que calien per a la moció. La correlació de forces després de les eleccions municipals va ser: BLOC (3 regidors), Independents (3), PP (2), PSPV-PSOE (1).

“Ni un gram d’il·lusió i de fe en la victòria. Ens faltava ZP i els seus retalls socials“. Així es manifestava un vell militant socialista amb anys de treball i esforços. I m’afegia: “Què oferim al nostre poble? Tot el projecte del PSOE valencià es resumeix en una lluita per a anar a les llistes. No som alternativa de res. Som el mateix que el PP. I així vaig trobant-me pels poble i actes a socialistes amb carnet del PSOE valencià amb una enorme fatalitat, resignats a la victòria d’un PP que ens duu a la catàstrofe com a poble, això sí amb el silenci còmplice de la direcció del PSOE valencià. El Pacte PP-PSOE contra el requisit lingüístic ha fet molt de mal entre alguns sectors del PSPV-PSOE, fins ací hem arribat em diu en privat un diputat/da socialista: “Sembla, em diuen que no tenim res a fer. Què oferirem Fins i tot hem callat quan des del Govern Central ens han marginat miserablement“.

L’article de Josep Vicent Boria sobre la fatalitat valenciana m’ha fet pensar. Per un costat observe com alguns valencians s’han deixat dur per la fatalitat: “no hi ha res a fer, tot el peix està venut; sense mitjans propis no podrem canviar este País”. Per l’altre constate un poble que no es resigna. Ahir mateix, amb més voluntat que mitjans el col·lectiu Safranar de Torrent organitzava la quarta reunió de cantautors. Moltíssima gent es va aplegar per escoltar les cançons de Rafa Xambó, Pau Alabajos, VerdCel, Miquel Gil, Botifarra, Àlvar Carpi, Rapsodes… amb una mateixa línia argumental: després de 50 anys d’“Al Vent” els ideals, reivindicacions i projectes estan més vius que mai. Jo sóc del qui no cauen en la resignació. En som molts al nostre País, i d’això tracta precisament la idea de Compromís: vertebrar tots aquells que creuen en este País. Vivim moments històrics i no podem caure en el derrotisme, el menfotisme, ni el retret entre nosaltres. Ara el que cal és continuar sumant, vertebrant candidatures municipals, i unir persones i col·lectius diversos però amb un matiex denominador, l’estima pel País, la seua gent i un millor futur. Esta és la carta que he adreçat als afiliats i simpatitzant al BLOC:

Hi ha una sensació de final d’etapa. “Fins ací hem arribat“, van proclamar el milió llarg de catalans que el passat 10 de juliol es manifestaren per a dir que s’ha acabat la via autonomista de rebaixes. Espanya té un problema. El pacte constitucional ha estat rematat per una Tribunal (d’Inquisició?) Constitucional devaluat i integrat per destacats membres del PP-PSOE. La situació de crisi amplifica el problema. Uns governants incompetents i frívols. I al País Valencià (la seua Comunidad) on la corrupció és l’element vertebrador de les “provincias populares”. Un País arrasat per les polítiques centralistes que mai han defensat els nostres interesos. Ni en finançament, ni en inversions en infraestructures, ni en el model agrícola… Escric estes notes mentre escolte el debat del “Estado de la Nación Española“. Es barallen molt, es critiquen però sempre pacten d’amagat.

En 17 dies els valencians hem perdut els dos instruments financers més importants que tenim: la CAM i Bancaixa. Poden dissimular-ho com vulguen, poden fer la demagògia que troben oportú però, els fets són irrefutables. Bancaixa i la CAM s´han integrat en unes estructures on no pinten fava. Per tant, quan s´hagen de prendre decisions, els representants de Bancaixa i la CAM estaran en minoria. I això no deixa de ser una nova traïció als interessos valencians: els econòmics i també els socials. Tenim des de fa anys un govern que no governa, un president que no fa de president. Un president que s´ha dedicat a buscar les factures dels trages i que no ha tingut temps per a dedicar-se a les coses importants. Des de fa mesos hem advertit que calia un posició valenciana de lideratge davant la reordenació del mapa de caixes d´estalvis d’Espanya.

Entre l’spam -que ha atacat les darreres setmanes este blog- i la Llei de Règim Local -de la Comunidad Valenciana, la seua- del País Valencià no he pogut atendre les meues obligacions -voluntàries- d’esta pàgina. Bé, hui hem aprovat la Llei de Règim Local i nosaltres hem actuat de forma conseqüent amb les reflexions i documents aprovats en l’Assemblea de Regidors Nacionalistes. Hem presentat millores al text que ens envià la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMiP) per tal d’aconseguir millorar un un text que naix del municipalisme valencià i que proposa l’ús del valencià en l’administració local i la pluralitat política. Hem presentat 52 esmenes, de les quals se n’han acceptat 13 i altres 9 han estat transaccionades. Amb estes incorporacions s’ha donat un pas positiu per al municipalisme valencià, un pas que hui no ha volgut donar el PSOE com és habitual en este partit però, gràcies a les aportacions de BLOC-Compromís, hem aconseguit que s’exigisca el coneixement del valencià per als funcionaris, que es garantisca l’ús de la nostra llengua en les actes i en la resolucions i també en l’ús dels topònims de les nostres poblacions.